| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Sessió: Petits editors, estratègies de resistència

Page history last edited by Hector 13 years, 5 months ago

Coordinadora: Rosa Llop (rosallop@gmail.com)

Paraules clau: edició, petites editorials,

Descripció de la sessió: En aquesta sessió, tots els petits editors sou convidats a compartir experiències i cercar sinèrgies que facilitin la resistència dins un sector editorial dominat pels grans grups empresarials. Podem parlar de compartir recursos per a la distribució, de com guanyar visibilitat a les llibreries i als mitjans, de com estalviar costos en la producció i buscar vies sostenibles per a la impressió, de com fidelitzar i ampliar el grup de lectors, etc... En definitiva, podem parlar del que calgui per seguir sent petits però no invisibles. Tot plegat en un espai distès, que faciliti la transferència de coneixement. Apunta't a aquesta discusió i proposa els temes que t'interessi parlar en aquesta sessió. Participa al BookCamp de Kosmopolis!

Pàgina web: www.fad.cat/petitseditors

 

 

CONCLUSIONS DE LA SESSIÓ

 

La sessió Petits editors, estrategies de resistència, celebrada durant el primer Bookcamp Kosmopolis, es va inaugurar amb les reflexions generades gràcies a l'exposició Petits editors, grans llibres, i contingudes a la seva tesi de presentació. Aquestes van venir acompanyades d'exemples, gràcies a la presència de l'exposició en el mateix recinte. Tot seguit, els assistents, provinents d'àmbits diferents (bibliotecaris, editors, autors, etc...) van començar a desplegar i discutir els temes més presents tant a la tesi com a la discusió en el wiki del bookcamp, inevitablement centrats en com les noves tecnologies poden ajudar o convertir-se en un escull per a les editorials petites. La primera parada, obligatòria, és com aquestes poden utilitzar les xarxes socials (l'anomenada web 2.0) per acostar-se al lector, promocionar els seus llibres i, en general, crear un públic fidel a través de la xarxa. Aquest tipus d'aplicacions s'han demostrat útils per a fidelitzar clients, i aconseguir que la comunicació entre lectors i editors sigui més estreta. 

 

Els formats digitals també van ser motiu de debat, degut a que essencialment hi ha dos punts de vista: els que veuen el llibre físic com un mal menor en comparació amb les publicacions digitals i aquells que ho veuen a la inversa, considerant el llibre físic l'objecte últim i els formats digitals, el preu que s'ha de pagar per prosperar en un món cada cop més encarat a la xarxa. Un parell de veus van proposar un format mixte, on el lector pot consultar i llegir el llibre en digital i comprar-lo on demand si fa falta, de manera anàloga al món musical, on l'usuari escolta habitualment el disc en format digital i compra el format físic si realment li interessa i vol disposar d'ell com objecte.  

 

També es va insistir en la necessitat que les empreses de Print on Demand millorin la qualitat dels acabats dels seus llibres per poder se una opció competitiva dins un mercat de llibre fetitxe com és el de les petites edicions. Tal com passa actualment amb el vinil, que continua tenint un públic fidel. 

 

De fet, les analogies amb el món de la música no van acabar així, ja que una de les incògnites que van quedar sense respondre a la sessió és si el model de Spotify funcionaria en el món editorial. L'exemple és el de l'editorial O'Reilly, que permet, via una tasa mensual, consultar un nombre limitat de títols de forma il·limitada. És a dir, durant un mes disposar de 10 llibres digitals, a un preu força raonable. Al cap d'un mes, es deixa de disposar d'aquests títols i se'n poden triar 10 més. 

 

Aquestes eines "avançades" basades en Internet han de sempre estar basades en una presència interessant a la xarxa: mantenir una pàgina web decent, ben estructurada i actualitzada. Mentre que algunes editorials ja es plantegen obrir una botiga online per vendre els seus títols, ja sigui en forma digital com físic, n'hi ha d'altres que no tenen ni tan sols un correu electrònic amb el qual contactar, i aquesta és una qüestió primordial en el context actual. 

 

Això va suscitar la pregunta si és possible tirar endavant avui en dia sense presència a la web. Evidentment, hi ha altres mètodes de resistència que s'allunyen del món digital. La que més destacar va ser la del contacte personal amb el llibreter. Una editorial petita mima molt més cada llibre que publica, pel fet que el temps de promoció es pot allargar més temps (no és el mateix treure 10 llibres l'any que 500). L'editor pot visitar al llibreter, mostrar-li les seves novetats, inclòs anar a la llibreria amb l'autor, presentar-lo, xerrar i fer-se notar mitjançant el contacte personal. La passió i la cura que es posa en l'edició del llibre, invertir-los també en la promoció. 

 

Associar-se entre editorials, compartint despeses de promoció i distribució, és una altra bona manera de resistir davant les embestides dels grans grups, que tenen molta més força comercial i de distribució. Inclòs es va plantejar crear certamens literaris independents com ara un premi anual a la petita edició. L'associació entre petites editorials buscaria la força d'un gran grup, tot conservant la identitat i caràcter innovador de cadascún dels elements per separat. Aquest model va interessar a alguns dels presents i desitgem que ho puguin tirar endavant. 

 

Una de les grans armes de la petita editorial, que és la seva movilitat i capacitat de reacció es va posar en dubte. Que les grans editorial són més lentes en adoptar noves tecnologies i noves formes de comunicació  és cert normalment, però no sempre. En aquest sentit, la sensació és que els petits editors són la punta de llança de la innovació, però que tot allò que creen i descobreixen és adoptat tard o d'hora pels grans grups, amb resultats econòmics més notables. Que per una editorial petita és lloable aquest esforç, però fins a quin punt és realment rentable? 

 

Un des grans esforços que s'han intentât portar a terme en aquest sentit és la creació de grans plataformes de distribució digitals, que com van estar d'acord la major part dels assistents, tenen les mateixes mancances i defectes que les plataformes de tota la vida, degut a que les organitzacions que les articulen són les mateixes. 

 

Com a colofó, es va fer la reflexió de que el model de petita editorial funciona, de forma parcial però funciona. Cada cop els usuaris estan més acostumats poder-se acomodar a nínxols de consum concrets, a poder disposar de informació concreta, i les petites editorials poden satisfer aquestes necessitats.

 

ARTÍCULOS

 

- Tesi de l'exposició Petits Editors, Grans Llibres.

- Pequeño gran editor, interesante artículo para la Vanguardia de Xavi Ayén: Parte1 y Parte2 (PDF)

Las pequeñas editoriales cuentan mucho, artículo de Belén Galindo en el que se pide a varias editoriales que den su opinión sobre las distintas estrategias de supervivencia a seguir

 

ENLACES

 

- Self-publishing a book: 25 things you need to know.

Comments (12)

Josep Mengual Català said

at 8:34 am on Sep 6, 2010

Potser, Rosa, tot acabaran essent petites editorials, i no han funcionat malament algunes de les experiències de col·laboració entre editorials de diferents païssos amb la mateixa llengua per contractar i promocionar conjuntament a diferents autors. Penso en l´exemple de Txalaparta i Era en quan a la edició de Jamaica Kincaid. Les aventures entre editorials francòfones de diferents païssos també sembla que han estat exitoses, i hi ha camp per explorar i treballar, certament. Una gran idea, enhorabona.

Beatriz said

at 3:19 pm on Sep 7, 2010

Me gustaría poder participar como asistente en esat sesión ¿dónde debo apuntarme? muchas gracias
Beatriz Celaya
www.biografiaspersonales.com
info@biografiaspersonales.com



Hector said

at 5:01 pm on Sep 22, 2010

Beatriz, deberías apuntarte en la página principal del Wiki, dónde pone Asistentes. Simplemente edita la página e inscribe tu información. No hay reservas exclusivas para esta sesión, sino que registrarte como participante incluye el BookCamp en su totalidad.

¡Te esperamos ahí!

Hector said

at 5:25 pm on Sep 22, 2010

Josep, te contesto en castellano por las posibles intervenciones de fuera de Catalunya que puedan haber.

Decir que todo acabará siendo pequeñas editoriales es arriesgado; quizás es más realista decir que probablemente no todo acabarán siendo grandes editoriales. Los hábitos de compra y consumo están cambiando, lo que permite al usuario/consumidor satisfacer necesidades más concretas y precisas que hace años. De la misma manera que el FNAC no podrá tener nunca todos los discos de Reggae que un aficionado al Reggae puede conseguir en una tienda pequeña, Planeta (por decir algo), no podrá satisfacer nunca las necesidades literarias de todos los lectores.

Así que estamos hablando de nichos de consumo. Sólo las pequeñas editoriales pueden satisfacer los nichos más pequeños. El problema que nos planteamos entonces es: ¿Está o debe estar "condenada" la pequeña editorial a cumplir sólo con gustos minoritarios? ¿Debe apelar la pequeña editorial a un mercado mayoritario, o es una batalla perdida?

Una de las grandes desventajas de las pequeñas editoriales frente a este reto es su tamaño, y, por lo tanto, su fuerza y peso económico frente a los distribuidores. Quizás una de las soluciones pasa por iniciativas como el proyecto Contexto, un conglomerado de editoriales que, pese que trabajan cada una por su cuenta, plantan cara de forma conjunta a estas problemáticas. Es el Efecto Router (perdonad por la analogía, mi formación de informático me traiciona): una sola entidad de cara al exterior, pero entes independientes de puerta adentro.

Quizás ya he planteado demasiadas preguntas. ¿Qué pensáis vosotros?

Aurora Arenas López said

at 6:08 pm on Sep 22, 2010

¡¡Arriba las pequeñas editoriales!! precisamente con internet pueden saltarse a las distribuidoras así que es el mejor momento de especializarse y apostar por un criterio editorial que aunque quizás sólo gusta al 10% de los lectores, los tendrá fielmente de su lado. Yo soy así y como yo habrá más lectores, fieles a colecciones, sellos editoriales, temas específicos, formatos... No veo por qué han de sentirse "condenadas" si puede ser una ventaja... ano ser que quieran montar imperios editoriales como PLaneta, RBA, etc, etc...

Hector said

at 10:50 am on Sep 23, 2010

Quizás tienes razón, Aurora. A eso comenta Álvaro Castillo Granada, librero y escritor de Bogotá:

"o todo cabe y le interesa a las grandes editoriales y al mercado. Siempre hay algo que se escapa, que no puede ser atrapado. Estos libros y autores hacen parte de otro registro, de otro momento. Si las editoriales van poco a poco cayendo y cediendo ante los grandes grupos económicos (sean de donde sean) la única posibilidad para los pequeños, los diferentes, es hacerse a un lado, abrir los ojos y plantearse otras reglas: sé lo que tengo, sé lo que soy y sé a quién le intereso. En este segmento es donde trabajo. Una a una, las pequeñas editoriales se van transformando en refugios y alternativas de poder. De la misma manera, muchos autores están encontrando ahí la posibilidad de alcanzar su destino: llegar a los lectores. También esta posibilidad permite crear una nueva perspectiva: la literatura es un espacio de libertad. Los grandes siempre dejan espacio entre sus huellas para que los pequeños, los otros, nosotros, sigan y mantengan su rumbo."

Pero también recuerda que grandes editoriales acutales empezaron como editoriales pequeñas e independientes: Anagrama, Tusquets o Acantilado. Así que también es posible para las pequeñas editoriales crecer y convertirse en auténticos juggernauts. ¿Cómo creéis que este proceso se lleva a cabo? ¿Invadiendo nichos cercanos?

Hector said

at 1:03 pm on Sep 25, 2010

Potser us interessa:

http://oreillynet.com/pub/e/1739

A reveure!

Aurora Arenas López said

at 11:34 am on Sep 27, 2010

hola
quizás ya se ha publicado por aquí pero es un artículo interesante (y esperanzador, creo :) http://www.elpais.com/articulo/sociedad/era/digital/salva/pequena/libreria/elpepusoc/20100923elpepisoc_1/Tes

Josep Mengual Català said

at 1:59 pm on Sep 27, 2010

Hola de nuevo, el problema del tamaño sí importa (y perdón por lo que puede parecer un chiste fácil). El caso es que a editoriales como Minúcula o Páginas de Espuma, el hecho de empezar a crecer llegó a suponerles un "relativo y quiza deseable" problema. Cuanto más tiempo llevaban en activo y más publicaban, más fondo tenían (fondo que había que gestionar, mantener vivo reeditándolo, etc.), y o se delegaban funciones o se perdía control. Parece un repetirse la historia de Anagrama o Tusquets, quizá.
Por otra parte, el pequeño editor posiblemente no podrá pagar los anticipos que puede desear o incluso pedir un autor de grandiosas ventas, y pasa muy muy a menudo que el autor que empieza con una pequeña y hogareña editorial, en cuanto va obteniendo éxito y ve la posibilidad de profesionalizarse en la literatura (y aledaños, léase periodismo o tertulieo) pasa a una editorial mayor que le pague mejor y dé mayor visibilidad a su obra. Sin ir más lejos, un sólo ejemplo entre muchísimos posibles, a Amélie Nothomb la publicaba en España Circe hasta que pasó a Anagrama (curiosamente antes de ser archipremiada en Francia). ¿Alguien recuerda los títulos de las novelas que publicó en Circe? Pues eso.

carlos lópez-aguirre said

at 7:45 pm on Sep 28, 2010

Me gusta el nombre de esta sesión: Pequeñas editoriales, estrategias de resistencia. Aunque mi trabajo como editor ha sido meramente tangencial, el tema siempre me ha apasionado y más cuando se tratan de pequeñas editoriales. He leído las participaciones y me parecen muy interesantes. Si bien es cierto que los tiempos cambian y con ellos las formas de producir libros y de consumirlos, lo que nunca cambia es el gusto por los libros de calidad en sus diferentes géneros, desde Goethe hasta Corín Tellado. Es cierto que la labor de creación de un libro y su comercialización es importante, pero si el contenido no ofrece al lector lo que busca, por más estrategias comerciales que se realicen, el cliente dejará de comprar los libros de esa editorial. Una editora me dio una vez un consejo: vive de long sellers, no de best sellers. Lo interesante es encontrarlos ¿cómo lograrlo? Los sigo, los leo.

Hector said

at 9:41 am on Oct 4, 2010

Estoy de acuerdo contigo, Josep, pero de todas maneras, creo que precisamente la llegada de nuevas tecnologías ha facilitado hasta cierto punto todas estas tareas más "burocráticas", como el mantenimiento del fondo, para dejar más espacio al trabajo puro de editor. Aquí sería interesante hablar sobre herramientas de productividad en el mundo editorial. La verdad es que desconozco si existen.
En cuanto a los autores, eso es en parte inevitable. Los escritores, como cualquier hijo del vecino, quieren ganar dinero con lo que hacen. No por nada, sino simplemente para poder vivir de ello. Y es normal que las grandes editoriales les puedan ofrecer más seguridad e incentivos. Pese a eso, por eso discutíamos entonces si a una editorial pequeña le interesa meterse en el campo de los grandes grupos. Si debe o tiene que contentarse con públicos minoritarios, y conformarse, dada la situación, con ser el trampolín a la fama. Es lo que dice Carlos: vivir de long sellers, y no de best sellers.

Hector said

at 10:00 am on Oct 7, 2010

http://www.lavanguardia.es/premium/publica/publica?COMPID=53462514280&ID_PAGINA=22088&ID_FORMATO=9&turbourl=false

Un (otro) interesante artículo de Xavi Ayén sobre le cada vez más fuerte presencia de los supermercados en el mundo editorial. Carrefour y este tipo de superficies ya han superado a FNACs, Cortes Ingleses y Casas del Libro en distribución de libros. A mi entender, de hecho, son la misma cosa. El FNAC, de hecho, no es más que un paso evolutivo intermedio entre el librero tradicional y la venta en supermercado. Igual que el Corte Inglés y la Casa del Libro. Eso permitirá, supongo, la polarización del consumidor en el mundo de la lectura: los lectores "hardcore", que continuarán acudiendo a las librerías de confianza, y los lectores "casual", que se comprarán un libro en Sant Jordi, les regalarán otro en Navidades y se comprarán el último de Ildefonso Falconés cuando lo vean en el estante de las maquinillas de afeitar, justo antes de pagar en el Alcampo.

Es interesante ver también como la tasa de lectores en España ha crecido (según el artículo), del 40% al 57% en los últimos 30 años. Estoy convencido de que este 17% son lectores "casual". La pregunta es si Planeta o RBA, viendo los números en juego, acabarán apostando por el mercado "casual" y abandonarán el "hardcore" (como mucho creando dos pequeñas editoriales que lo gestionarán). ¿Este proceso es una bendición para las pequeñas editoriales?

You don't have permission to comment on this page.